Nombre de messages : 26950 Age : 77 Date d'inscription : 19/08/2006
Sujet: Josep Maria Ruera (1900-1988) 2015-01-05, 19:41
Josep Maria Ruera i Pinart (né le 2 août 1900 à Barcelone - mort le 31 mai 1988 à Granollers) était un compositeur catalan.
Né à Barcelone, sa famille a déménagé pour vivre à Granollers quand il eut 9 ans, où il serait relié pour le reste de sa vie. C'est là qu'il a commencé ses études musicales avec le maître Manel Glanadell, organiste de la paroisse, et le violon avec le maestro Peter Brugués. Il a continué à Barcelone, à l' École de musique et au Conservatoire du Liceu, avec comme enseignants Amadeu Argelaga et Josep Munner, qui lui ont appris contrepoint et fugue ; une subvention de la Ville de Granollers en 1917 lui a permis d'élargir sa formation avec Joan B. Lambert et Joan Lamote de Grignon (orchestration)- et Enric Morera (composition).
Pendant son temps comme étudiant, pour gagner sa vie, il a fait partie de plusieurs orchestres de Granollers, comme La Moderna. En 1922 il s'installe à Barcelone, où il a travaillé avec plusieurs orchestres ; l'année suivante, il a joué de l'alto dans l'Orchestre Pau Casals durant le cycle de concerts de printemps au Gran Teatre del Liceu.
En 1926 il revint à Granollers, comme organiste de l'église de San Esteve (Saint-Etienne), qu'il a dû abandonner en 1936 à cause de la guerre civile ; ensuite il reprit ces même fonctions jusqu'à sa mort.
En 1944, il fonde l'orchestre Selecció, qu'il a dirigé jusqu'en 1957; il réunissait 21 musiciens et a été l'un des plus célèbres de son temps. Il a également dirigé (dans certains cas, il était aussi le fondateur) d'autres orchestres et ensembles tels que La Catalònia (1924), la chorale Amics de la Unió (Amis de l'Union) (1929-1936), les "chœur des femmes '' de Granollers (1942), le Quartet Clàssic de Granollers (plus tard Orquestra de Corda de Granollers). En 1961 il est devenu directeur de l'Orquestra de Cambra de Granollers.
En 1928, il devient professeur et directeur adjoint de la nouvelle Escola Municipal de Música de Granollers , et en 1945 il en est nommé directeur, poste qu'il a occupé jusqu'à sa retraite en 1984. Le conseil lui a accordé la médaille d'or de la Ville de Granollers (1971), le titre de l'année de Granollers (1972) et en 1984 l'École de musique scolaire a été rebaptisée Escola Municipal de Música Josep M. Ruera, son Fils adoptif.
Il a composé des œuvres de différents genres qui lui ont obtenu des récompenses. Il est l'auteur de soixante Sardana, vingt revesse (sorte de sardane) et Empúries pour orchestre qui lui ont valu le prix Pau Casals dans les Jocs Florals de la Llengua Catalana de París (Jeux Floraux de la langue catalane à Paris) en 1959 : il a également écrit plusieurs arrangements et harmonisations pour choeur et piano. Son fond est conservé dans la Bibliothèque de Catalogne, qui a publié un catalogue.
Oeuvres
Ambientes exóticos (anys 50), música lleugera (conté Leyenda china: fox , El viejo carrilón , Danza de los espíritus , Swing en las pirámides: danza egípcia , Navegando por los mares del Sur ) Ambients (1929), per a quartet de corda Flors (1923), per a piano (conté Pensament: vals lent , Gessamí: tango , Lilà: fox-trot , Dàlia: one-step , Rosella: sardana ) Meditació (1925), composta originalment per clarinet i harmònium. Se'n va fer una primera adaptació per clarinet i piano, que fou interpretada per darrera vegada en un concert d'ex-alumnes el 26 de novembre de 1978 en commemoració del 50 Aniversari de l'Escola Municipal de Música (actualment Conservatori de Música). En havent acabat aquest, el mestre Ruera va felicitar públicament el clarinetista granollerí Jordi Brugués (acompanyat al piano per Gregori Silvestre, ambdós antics components de l'Orquestra Selecció) per la gran sensibilitat de la seva interpretació. Hi ha, també, una segona adaptació per a flauta i piano. Mensaje real (entre 1930 i 1938), opereta còmica en tres actes Tres moviments simfònics (1936), per a gran banda : I Pastoral - Il Dansa - III Nupcial
Música coral
Missa en honor de Sant Francesc d'Assís (1927), per a quatre veus mixtes i orgue Missa nostra (1965) Montserrat, la invenció de la Verge (1947), obra coral a 6 veus, amb lletra de Mossèn Cinto
Música per a cobla
El desembre congelat (1940), harmonització de la nadala Empúries (1959), conjunt de quatre poemes simfònics per a orquestra i cobla : Ègloga, Dansa en cercle, Núpcies, Festival. Glossa de l'Antic Ball de les Donzelles de Granollers (1976) Nadala, glossa d'una nadala
Sardanes
A l'entorn de la Porxada (1977) A la font de l'Avençó Acariciant-se Aires del Vallès (1921), primera sardana L'airosa Magalí (1972) Al nostre Garreta (1975) Al redós de la Porxada (1933), per a quatre violins i piano Camperola (1932) Cançó de festa , per a cor mixt, amb lletra del compositor Els canonges de Granollers , per a veu i piano, lletra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol La competència (1926), sardana per a 3 cobles i timbales Conte de fades (1927) La divina sardana (1930), per a veu i piano, amb lletra del compositor La dona catalana Esplai (1978), premi Joaquim Serra La filadora (1933) Flors boscanes Himne a la sardana (1980), per a veus blanques i cobla, lletra de Ramon Munné Juganera (1931) Maria (1926) Maria Teresa (1931) Matinal (1925) La nostra dansa (1930), per a quatre veus blanques, amb lletra del compositor Ofrena (1950) Ofrena al mestre Joaquim Serra (1930) Ones plàcides a Lloret (1977) Pasqua florida (1943), per a quatre veus mixtes, amb lletra del compositor Pregària montserratina (1969) Els quatre quartans , per a quartet Riallera (1929) Romeria a Montserrat (1947), per a 2 cobles i timbales Rosa bruna (1976), per a cor mixt i cobla, lletra de Joan Subirà Roser Pujades (1982) Sant Joan (1942), per a quatre veus mixtes, lletra de Trinitat Catasús La sardana dels infants (1958), per a quatre veus mixtes, amb lletra de Carles Sindreu La sardana dels pastors (1958), per a quatre veus mixtes, amb lletra de Carles Sindreu El segador i la pastora (1931), per a quatre veus, lletra de Maria Casademunt de Ruera Sota la parra (1929, rev. 1983) Tocs de festa (1930) Tríptic laietà (1971), premi Ciutat de Barcelona : Barcelona, el mar - Barcelona, la ciutat - Barcelona, la muntanya Un petó (1932) La vella diligència de Granollers, per a piano La Verge Catalana (1930), amb versió per a orquestra simfònica La veu de Catalunya (1972) A més de diverses revesses sense títol, les següents: Aquesta (1956), Cercle (1967), El disc ratllat (1971), Embolic (1968), Enrevessada (1947), Enyorant les teves trenes (1958), Montserrat de les trenes (1955), Roda (1975), Sense nom (1966), Si...? No...? (1966)
Dernière édition par joachim le 2019-09-13, 18:44, édité 1 fois
joachim Admin
Nombre de messages : 26950 Age : 77 Date d'inscription : 19/08/2006
Sujet: Re: Josep Maria Ruera (1900-1988) 2015-01-12, 12:00
Pour se faire une idée du compositeur :
Empuries est une suite de quatre poèmes symphoniques (41 minutes en tout) basés sur la musique de la Grèce antique transposée en quelque sorte en Catalogne : Eglogue, Danse en cercle, Nuptial, Festival
Ambiants est pour quatuor à cordes : introduction, danse populaire, dans la chapelle d'un monastère, escapade champêtre
Méditation est pour flûte et piano.
On peut le rapprocher de Rodrigo : une musique neo-romantique à l'espagnole. Inutile de préciser que j'aime beaucoup